I els nens, què?

En el nou model turístic que es planteja aquí i arreu no he sentit parlar dels nens. Desconec exactament quin percentatge del turisme correspon al familiar, però dedueixo que no és intranscendent. Per tant, què passa amb els nens? No estan inclosos en aquesta incansablement repetida “experiència de compra” de la qual tothom parla?

22.05.17

“Au nena, vés amb la mare!” Capítol 4: l’exposició dels nens a les xarxes

Intentar que un músic, que viu pendent de les filigranes simbòliques de l’aire en moviment, escrigui en un idioma tan concret com aquest és una bogeria. I, a més, si se li demana que abandoni la seva dèria de fer reviure les idees de senyors italians o alemanys, morts fa tres segles, per a explicar les seves pròpies vivències és una crueltat.

01.09.16

Au, nena, vés amb la mare! Capítol 3: Les guarderies

El subcomandant Pol es manté, seriós, a la seva cadira, m’ha demanat que no encengui massa llums, la penombra ja li va bé. Tot i així s’ha preocupat de si jo podria escriure amb tan poca llum, li he dit que gravaria la conversa, que no em molestava pas la foscor i que si estava preparat. “Per on començo?” “Pel principi si no és molèstia” s’acosta al llindar de la cadira, posa els peus ferms a terra i amb la mà s’espitja els ulls com si volgués girar-los cap al racó del cervell on neix la memòria. “Com vostè vulgui…” agafa aire a poc a poc com si hagués de cantar una ària de Puccini o fer una immersió a pulmó.

19.05.16

Au, nena, vés amb la mare! Capítol 2: "Vinc a inscriure la meva filla"

Si poguessin, les senyores del registre civil farien un àlbum amb les cares dels pares que hi passen. Sense dutxar ni dormir, mal afaitats, amoïnats per si porten tota la documentació. Però les senyores del registre civil no volen un àlbum de pares mal endreçats, volen un àlbum per enviar als senyors que fan els diccionaris d'arreu del món per demostrar-los que les paraules "orgull i satisfacció" no són la cueta del discurs de Nadal de cap corrupte tarat per la consanguinitat, ni res del que tenen escrit a les pàgines dels seus volums. L'orgull és la brillantor d'aquells ulls enfonsats dins un sacs oculars inflamats i la satisfacció és la sensació que inunda l'ascensor de baixada de la primera tasca encomanada exclusivament al pare. Així ho va fer el meu, i abans el seu...

17.03.16

Au, nena, vés amb la mare! Capítol 1: El naixement

Mai havia volgut fills, bé potser menteixo i algun cop havia fantasiejat a tenir-ne, de fet, sempre he volgut una filla. I, per arts que ningú coneix, ens vàrem trobar la meva dona i jo (pot ser que em deixi de literatura barata i expliqui que les arts estranyes són dos ordinadors i el xat del Facebook). Doncs això, que finalment, després del millor moment vital pel gènere masculí...

10.12.15